Aquesta paraula és una construcció natural del català. Neix d'ajuntar moto amb el sufix -er/-era, el mateix que fem servir per a tants altres oficis: ferrer, fuster, sabater, forner, cabrer,... i aficions: culer, moter, casteller, graller,... .
La fonètica pels oficis tradicionals, és en la majoria de dialectes del català (com el central), la "r" final és muda. En canvi, en aficions, neologismes o paraules d'argot com Moter, la tendència és pronunciar la "r" per marcar la diferència i donar-li força éR (semblant a com pronunciem líder o xòfer).
El veredicte: El TERMCAT (el centre de terminologia de la llengua catalana) l'accepta plenament i la defineix com la "persona aficionada a tot el que fa referència a les motos". És la forma més alineada amb la morfologia de la nostra llengua.