Reviradesa: com mesurem els revolts d’una carretera (sistema N-REVOLTS)

Redacció
Redacció
0 comentaris 53 visualitzacions
Compartir:

🏍️ La reviradesa d'una carretera: què és i com la mesurem a motos.cat

Tots els motoristes coneixem la sensació: hi ha carreteres que t'enganxen al manillar, on cada revolt en porta un altre i on, en arribar al final, et baixes de la moto somrient. I n'hi ha d'altres de planes i avorrides que sembla que no s'acabin mai.

Aquesta qualitat té un nom en català: reviradesa. I a motos.cat fa mesos que la mesurem perquè puguis descobrir, comparar i planificar rutes amb dades, no només amb intuïció. Et expliquem com ho fem.


🔄 Què és exactament la reviradesa?

La reviradesa és la qualitat d'un traçat amb molts canvis de direcció: revolts seguits, girs acumulats i poca línia recta. És el que fa que un tram sigui divertit, exigent o tècnic. El terme és plenament català (revirat / revirada, adjectiu; reviradesa, el grau de revirament) i no és cap traducció de l'anglès.

I el més important: la reviradesa no és la dificultat ni la diversió. Una carretera molt revirada pot ser fàcil si és ampla i té bon asfalt; una de poc revirada pot ser apassionant si té paisatge i pendents. Són tres coses diferents — i per això les mesurem per separat.


📏 El sistema N-REVOLTS: tres índexs, no un de sol

Quan analitzem el fitxer GPX d'un tram, el nostre motor (anomenat N-REVOLTS) en treu tres índexs independents, cadascun en una escala de 0 a 10:

  • IRP — Índex de Reviradesa Percebuda: quantes corbes i com d'intenses. És la pregunta «com de revirada és aquesta carretera?».
  • IDif — Índex de Dificultat: quant esforç i atenció requereix conduir-la (amplada, asfalt, pendent).
  • IDiv — Índex de Diversió: quant gaudiràs conduint-la.
Aquests índexs no s'han inventat a la sala de màquines: són una regressió calibrada amb 83 trams puntuats per motoristes reals. L'IRP, per exemple, explica gairebé el 80% de la sensació que la gent reporta (R² = 0,78), amb un error mitjà de menys d'un punt sobre deu.


🎯 Com comptem els revolts (i per què pots confiar-hi)

Aquí hi ha la part tècnica més important, i on hem invertit més esforç. Un GPX no és més que una seqüència de punts; comptar-los directament no serveix, perquè el resultat canvia segons si el fitxer té 50 punts o 2.500. Per evitar-ho, fem dues coses:

  • Uniformitzem la traça a un punt cada 25 metres, per igualar fitxers denses i escassos i treure el soroll del GPS.
  • Measurem cada gir sobre una distància fixa de 50 m (un «gauge» constant), en lloc de sobre punts consecutius. Així el mateix tram dóna el mateix recompte sigui quin sigui el fitxer d'origen.
Un revolt és un gir continu cap al mateix costat de com a mínim 30°. Una paella (l'hairpin dels anglesos) és una forquilla molt tancada, de 170° o més. D'aquí ve la distinció que veuràs a les fitxes dels trams: revolts i paelles no són el mateix, i les paelles sempre són un subconjunt dels revolts.


🎨 Les categories de l'IRP (les que veuràs a l'enrutador)

Quan obres una ruta a l'Enrutador, cada segment es pinta d'un color segons el seu IRP. D'un cop d'ull saps què t'espera:

  • 🔵 0–2 · FLUIDA: autopista, nacional plana. Conducció relaxada.
  • 🟢 2–4 · SUAU: comarcal sense complicacions.
  • 🟡 4–6 · MIXTA: conducció activa, atenció contínua.
  • 🟠 6–8 · REVIRADA: esforç constant, et començarà a fer la son al cap d'una hora.
  • 🔴 8–10 · EXTREMA: exigent, concentració màxima.

📐 Un exemple real: el coll de Bavella

Prenem un tram ben conegut de muntanya, de gairebé 39 km i 2.594 punts de traça. El nostre motor el classifica així:

  • IRP 7,6 · REVIRADA (taronja)
  • 141 revolts i 19 paelles (les forquilles de 170°+)
  • Sinuositat 1,79 (el tram és un 79% més llarg que la línia recta que l'uneix)
És a dir: prop de quatre revolts per quilòmetre, amb forquilles de veritat. Una carretera per gaudir amb calma, sabent que no et donarà treva. I si la comparem amb una nacional recta de sinuositat 1,10, aquesta queda en IRP 2,0 (SUAU) amb 0 paelles — just el que esperaves.


🏁 En resum

La reviradesa no és una paraula bonica: és una manera d'entendre per què una carretera ens fa somriure sota el casc. Amb el sistema N-REVOLTS (IRP, IDif i IDiv) hi posem números, els comparem amb honestedat i els compartim amb tota la comunitat. I ara, amb un recompte de revolts fiable i independent del fitxer, saps que aquell «141 revolts» és real.


Pots provar-ho tu mateix: penja el GPX d'una ruta que coneixes a l'Enrutador i mira quins colors surten. Si la coneixes bé, et sorprendrà veure com coincideixen amb la teva sensació.

💭 Discussió del fòrum (0)

Per discussions generals i planificació

Has d'iniciar sessió per comentar en aquest article.