Moters! A l'article de Sardenya la vam apuntar de passada; avui hi posem la lupa, perquè s'ho mereix: la litoral de l'Alguer a Bosa (SP105) és una de les cornises marines més espectaculars de la Mediterrània, i probablement el tram de costa més bonic que es pot fer amb moto a l'illa. Uns 45 quilòmetres sense cap poble, sense cap semàfor i gairebé sense cap edifici: només la carretera, la costa alta i el mar.
1. On som
Som a la costa oest de Sardenya, entre dues ciutats que ja valen el viatge per si soles: l'Alguer, la ciutat emmurallada on encara es parla l'alguerès — la variant sarda del català —, i Bosa, el poble de cases de colors estimbat sota el castell de Malaspina, a la vora del riu Temo. Entre l'una i l'altra, la SP105 ressegueix una costa alta i feréstega, sense urbanitzar de cap a cap: un buit de 45 km que a Europa ja gairebé no existeix.
2. El tram moter
El tram és al nostre catàleg N-REVOLTS: 42,7 km que puntuen un Índex de Reviradesa Percebut (IRP) de 60% sobre 10 — classificació REVIRADA —, amb una sinuositat d'1,35 i uns 49 minuts de ruta sense parades. El caràcter és aquest: una cornisa ondulada que puja i baixa seguint el relleu de la costa, amb revolts mitjans i ràpids ben encadenats, alguna estrenyida puntual i molt poc trànsit fora de l'estiu. No és un trencacolls de muntanya: és un tram de ritme, d'aquells que es roden fluids amb el mar omplint tot el camp de visió. En sentit l'Alguer → Bosa el mar queda a la dreta, la banda dels miradors, i si el feu cap al tard tindreu la llum de ponent sobre l'aigua. L'endemà, feu-lo a l'inrevés: és una altra carretera.
Nota de pilotatge: costa exposta — el mestral hi entra de ple i les ràfegues en els trams alts són traïdores. Hi ha trams de cornisa sense protecció lateral, i és una carretera molt estimada pels ciclistes, sobretot els matins de cap de setmana. Sense benzineres ni serveis entre l'Alguer i Bosa: sortiu amb el dipòsit ple.
3. Els voltors de Capo Marargiu
A mitja ruta, els penya-segats de Capo Marargiu acullen una de les últimes colònies de voltor comú d'Itàlia. No és gens estrany veure'ls planant sobre la mateixa carretera, enormes, aprofitant els corrents de la costa. És una distracció real quan vas sobre la moto: si voleu mirar-los — i voldreu —, atureu-vos en un mirador.
4. Per allargar el dia
A Bosa, parada llarga obligada: el nucli de colors a la vora del Temo, el castell de Malaspina vigilant des del turó i la malvasia de Bosa, el vi dolç de la zona — una ampolla per al sopar, mai per a la ruta. La tornada bona és fer la volta rodona: en lloc de desfer la litoral, pujar cap a l'interior per la SS292 passant per Villanova Monteleone, un traçat de muntanya més ample i revirat que tanca un cercle d'uns 100 km. I a l'Alguer, acabeu el dia passejant per les muralles i parant l'orella: hi sentireu parlar la nostra llengua.
L'heu feta, aquesta litoral? Expliqueu-nos als comentaris en quin sentit la preferiu i on vau parar — i si els voltors us van fer aixecar el peu del reposapeus!
